Esperança per poder reproduir artificialment la posidònia.

Basant-se amb tècniques desenvolupades per la Universitat de Múrcia i l’Institut d’Estudis Avançats de Mallorca (CSIC), una empresa privada ha estat premiada pel treball que ha de posar les bases per la recuperació de les praderies de posidònia.

Aquest projecte és pioner a l’estat i vol restaurar aquestes praderies a partir de plàntules obtingudes de la germinació de les llavors d’aquesta fanerògama marina.
Les primeres dades del treball donen uns percentatges de supervivència del 80%. Són dades molt recents i caldrà esperar més temps, penseu que el creixement d’aquesta planta és extremadament lent. Una praderia pot trigar segles en recuperar les ferides obertes pel mal infringit per l’arrossegament de les àncores dels vaixells. Se sap que el seu creixement horitzontal és d’uns 5-6 centímetres l’any.
La directiva habitats de la Unió Europea els hi dona cobertura legal per la seva protecció, però sembla que a casa nostra és paper mullat.
Aquest estiu se'm trencava el cor veient amb quina impunitat les embarcacions tiren el ferro sobre les praderies de posidònia al bell mig del Parc Natural del Cap de Creus. Tan sols ho puc arribar a entendre pensant que la gent que ho fa són uns ignorants, però, que l’administració no hi faci res i ho ignori, no ho entenc i no puc acceptar-ho.
Aboquem unes morterades de diners en bajanades supèrflues i ni un euro per protegir aquets “boscos” submergits que són el bressol de la vida submarina, que és la base de bona part de la vida de les nostres aigües. L’únic motiu és que les praderies no les veu ningú, estan amagades sota l’aigua i no cal que ens preocupem, ja se sap: la merda sota la catifa no es veu...
Les cales de la mar d’Amunt estan farcides de vaixells francesos i espanyols que ancoren com volen o com poden, governats per patrons que surten a mar quatre dies l’any i es passegen per aquests santuaris impunement. Creieu que nosaltres podríem fer el mateix a la costa francesa?
El desenvolupament d’un país es diferencia amb detalls com aquest.
Ara per ara resulta més fàcil invertir en recerca en esbrinar com podem curar les ferides fetes sobre aquest hàbitat tan ric i divers com són les praderies de posidònia i per l'altre costat no fer res per evitar-ho. Costa d'entendre. No?