--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 13 de setembre de 2010

Una mar blava farcida de peix blau.

Imatge de la Punta de la Figuera (Jòncols). Autor Pep Cors.
El despertador toca a les 6 h., tot ja està a punt, el caiac està sobre el cotxe des d’ahir al vespre, tan sols cal agafar els entrepans, l’aigua, i el gel. Passo a recollir en Manel i a les 7 h estem a la platja del segon moll de Roses. Tenim la intenció de pujar fins la punta del Cap de Creus. 45 quilòmetres de travessa, una matada.
Amb la primera llum veiem que hi ha força moviment, tot un estol de barques surt del port de Roses a l’hora que ho fa la barcassa que dona menjar a les orades dels vivers. La jugada es veu clara, sembla que hi ha un bon grup de pescadors esportius que se situen a la vora de les instal•lacions d’engreix d’orades per així aprofitar l’atracció en que es converteix aquest punt per tota la fauna escatada de la badia. Algun dia haurem de parlar dels impactes ambientals d’aquestes instal•lacions, ja siguin positius com negatius, tot dependrà des de la perspectiva d’on es miri.
La nostra intenció és anar pujant i gaudir d’aquest tram de costa salvatge que durant l’estiu es col•lapsa. Volem anar a esmorzar a Jòncols. El setembre és el mes pels residents...
Al passar per davant de l’Almadrava ens sorprèn un bonítol que fa un salt espectacular. Podem veure’l com vola per sobre de l’aigua a cos complert. Sembla dissenyat per la velocitat en el medi aquàtic. Com tenim el curri llençat, li fem un parell de passades pel mateix punt on s’ha produït el salt. Sorprenentment noto com el peixet que arrossego es clava, l’estrebada és molt forta Fins i tot penso que pot fer-me bolcar si m’estira amb més força..., la línea té una resistència de 16 kg i es trencarà. Noto el moviment de la “bestia” a l’altre costat del fil, és pur muscle, pura potencia, lluita..., el perdré...., l’he perdut. Sobtadament ja no hi ha pressió a la línea, recupero el fil i el peixet encara hi és. Quina sort! Al menys conservo l’artilugi de l‘engany.
Continuem el nostre camí, passem la Punta Falconera i notem un lleugera mar de fons de nord, molt menys del que era d’esperar per la tramuntana que havia bufat ahir divendres. Anem vorejant els penya-segats, retallant el perfil de la costa camí de Norfeu. Veiem com moles d’anxoves se’ns creuen per davant nostre saltant tots els seus integrants a la vegada i de forma repetida. És un no parar, cada cent metres anem veiem com aquest grups d’emporugits peixets busquen el raser de la roca. De què fugen? Dels depredadors? Espantats per la nostra presència?. Al saltar fan una fressa molt peculiar, sembla com si algú llences una galleda d’aigua i espetegués amb milers de gotes sobre la superfície del mar. Les moles estan composades per exemplars de la mateixa mida. Per grups d’edat. Són de la mateixa posta? O de postes del mateix moment? Se sap això? Quantes preguntes sense resposta..., Quina suprema ignorància tinc d’aquest medi!
A l’alçada de cala Màrmols la segona sorpresa del dia, un altra estrebada, al recollir veig que els dos hams que porta el peix artificial tenen una oblada cada un. L’esmorzar està garantit!
Al navegar el costat sud del Cap Norfeu, ens adonem que hi ha moltes meduses (Pelagia noctiluca). Són exemplars joves d’aquesta espècie tan urticant, n’hi ha centenars, milers d’elles. Caldrà saber si el dia de la travessa del Cap Norfeu encara hi son per aquí. Podrien convertir la travessa en un veritable suplici pels nedadors.
A quarts d’onze ja hem passat el cap i entrem a Norfeu, saludem en Pep i la Queralt i ens disposem a netejar el peix per esmorzar. Descansats i recuperats energèticament tornem a l’aigua amb moltes ganes.
A la sortida de Jòncols i de camí al far de Cala Nans hi ha molt de tràfic d’embarcacions, ens venen ganes de retornar. Aquest tram de costa és d’una bellesa captivadora, la potencia dels estrats de roca són impressionants, els blocs ciclòpids reposen desordenats a la base dels penya-segats. Una mar de fons noble d’uns 70 cm d’alçada ens gronxa i fa la navegació més gustosa i embriagadora. Deixem la postal de Cadaquès a estribord i ens dirigim cap a Portlligat, entrem pel canal que hi ha al mig de l’illa i ens dirigim directament al xiringuito de la platja per refrescar-nos i descansar. Després retornem a Jòncols per dinar.

Far de cala Nans i Cadaqués al fons (Autor: Pep Cors)
Tot i ser l’hora d’entrada del vent, el dia es manté molt tranquil i el mar està més planer, la mar de fons a quasi desaparegut. Seguim veient grans quantitats de moles d’anxoves saltant de l’aigua. Quanta proteïna mòbil i a punt de ser depredada. On són els depredadors? Mar endins? Segur que sí...
Avui hem vist força corbs marins emplomallats, bàsicament exemplars joves de l’any i algun adult. Estan farts de menjar anxova, se’ls hi veu amb l’actitud confiada que mostren, tenen el pap ple i els hi costa moure’s.

Platjeta de la Llumenera Cap Norfeu.
La tornada la fem esglaonada, anem fent parades per prendre el bany, bussejar, descansar, i esperar que la llum del dia vagi baixant mentre el color del paisatge rocallós es va saturant. Què sana i recomanable és la contemplació acompanyada de l’activitat física. La pràctica del caiac de mar ens ho facilita i poca gent en pot quedar exclosa.

1 comentari:

  1. Espectacular la primera fotografia!!!
    I d'altra banda, espectacular també el conjunt del blog.

    Agraïr-vos de nou el sopar de l'altre dia. Va ser un plaer compartir aquella estona.

    I de pas aprofito per deixar-te també el meu petit blog (http://www.photosnrock.com) No està actualitzat diàriament, però crec que el contingut et pot agradar :)

    ResponElimina