Parlem de sexe…

Sí, sí, avui parlarem de sexe, i no del sexe dels àngels precisament, si no del sexe dels peixos.

Una de les famílies de peixos més comunes i que més toquem quan pesquem des del caiac són els espàrids, a ella pertanyen les oblades, sards, esparralls, besucs o dèntols, fins a un total de divuit espècies. Els exemplars jovenívols viuen a prop de la costa, mentre que els adults es solen trobar a fondàries força majors, normalment sempre sobre fons de roca, lloc on s’alimenten.
Pel que fa a l’alimentació, poden ser carnívors estrictes com és el cas del dèntol, l’oblada, la verada o l’esparrall, que mengen crustacis, mol•luscs i peixos, i fins i tot depreden sobre anèlids (cucs), equinoderms (estrelles) i hidrozous (meduses), mentre que d’altres espècies tenen un règim omnívor, com ara és el cas dels sards, el besuc o la boga, encara que preferentment cacen petits animalons. Molta gent creu que la salpa és estrictament herbívora, perquè sempre la veiem com les moles s’alimenten per sobre de les praderies de posidònia, però si es fan anàlisi dels continguts estomacals es troben restes de les fulles de posidònia junt a molts invertebrats epífits (que viuen adherits a la superfície de les fulles).
Però hem dit que parlaríem de sexe i ara tocarem el tema. Doncs bé, aquests peixos solen ser hermafrodites seqüencials, que coi vol dir això?, doncs que poden generar gamets (cèl•lules sexuals) masculins i femenins, però ho fan en diferents períodes de la seva vida. Per exemple hi ha espècies que durant els primers anys generen gamets femenines i es reprodueixen com a tals, i posteriorment generen cèl•lules masculines i es reprodueixen com a mascles. En aquest cas també es diu que són hermafrodites proterògins, i si ho fan al contrari són hermafrodites proteràndrics, però aquest nom és de difícil memorització i millor oblidar-lo. En el primer cas, que de joves siguin femelles ens trobem al pagell, l’oblada, o el pagre, i que de joves siguin mascles hi ha el besuc, l’esparrall o els sards. També n’hi ha que són d’un sexe durant tota la seva vida, o sigui mascles o femelles, aquest és el cas del dèntol.
Els espàrids són ovípars, deixen anar els ous lliures que passen a formar part del zooplancton marí. El període reproductor té una durada de 3-4 mesos, hi ha espècies que solen coincidir amb la primavera (dèntol i pagre) i, d’altres amb la tardor (orada i besuc).
Algunes de les espècies d’espàrids tenen interès comercial, com és el cas del besuc, l’orada, el dèntol o fins i tot els sards. A prop del Cap de Creus, a la badia de Roses s’està practicant el cultiu amb gàbies de l’orada, una industria que cada vegada més s’està implantant a les nostres costes i que no està exempta de polèmica pel seu impacte ambiental.
Espècies d’espèrids més comunes al CdC amb el règim alimentari i sexe .:
Oblada (Oblada melanura) C/H
Morruda(Diplodus puntazzo) O/H
Esparrall (Diplodus anularis) C/H
Boga (Boops boops) O/H
Sard (Diplodus sargus) O/H
Verada (Diplodus vulgaris) C/H
Sard imperial (Diplodus cervinus) O/H
Mabre (Lithognathus mormyrus) C/H
Càntera (Spondyliosoma cantharus) O/H
Salpa (Sarpa salpa) O/H
Dèntol (Dentex dentex) C/G
Pagell (Pagellus erythrinus) O/H
Orada (Sparus aurata) O/H
Pagre (Pagrus pagrus) C/H
C: Carnívor; O: Omnívor
H: Hermafrodita; G: Gonocòric (sexes separats)