Hem de netejar o no hem d’embrutar?

Aquest diumenge hi ha una concentració de caiacs a Portlligat amb l’objectiu d’anar a netejar cales del Cap de Creus. Sens dubte que és una acció lloable per tots els que hi participen i s’estimen aquest espai tan preuat. Esperem que la Tramuntana ens deixi fer aquest treball tan necessari ara que l’estiu ja s’ha acabat.

Aquesta acció m’agradaria que ens ajudés a reflexionar una mica . Són moltes les accions d’aquesta mena que es fan a les nostres poblacions. Normalment l’executen clubs de submarinisme, quan s’ha de netejar els fons marí, o iniciatives tan lloables com ara ho farà l’Escola d’en Mar de Cadaqués i el kayaking Costa Brava quan cal netejar la part terrestre de la costa. Normalment se solen executar abans d’iniciar-se la temporada d’estiu o un cop acabada la mateixa. Aquestes jornades son promogudes i beneïdes des dels ajuntaments.
La meva pregunta és si podríem fer alguna cosa més?
Nosaltres quan sortim a palejar solem recollir la majoria dels plàstics flotants que ens trobem pel camí i, dic “la majoria”, no dic “tots”, perquè si fossin tots no podríem ni palejar. Per cert, que de vegades t’emportes alguna sorpresa, fa poques setmanes vaig recollir una llauna de cervesa i va resultar que estava plena! Amb això tampoc arreglem res, però una acció de neteja no es pot reduir a un sol dia, sinó ha de ser un hàbit diari. Tot i així, hauríem de ser un exèrcit de palistes per poder netejar tota la porqueria que aboquem al mar.
Per cercar les solució al problema hem d’anar fins l’arrel del mateix i, en aquest cas en tenim unes quantes d’arrels. El Cap de Creus l’embrutem tots. Si et fixes amb l’origen de la porqueria és força variada. Per exemple, trobem la porqueria portada per la Tramuntana quan escombra el golf de Lleó i la mar d’Amunt actua com a filtre retenint tots els objectes que allí hi arriben. El turisme és un altre origen de la brossa, la temporada d’estiu fa que tots ens relaxem i fins hi tot gent que té un comportament força cívic, quan arriba l’estiu es deixa anar i no fa “l’esforç” de no embrutar. La casuística és llarga i tots hem vist comportaments incívics. N’hi ha que fins hi tot recull la brossa en una bossa de plàstic i després deixa la bossa en un racó de la cala!
La pesca és un altre dels orígens de la brutícia que ens trobem, tant en la pesca professional com en l’esportiva. Molts dels objectes i estris d’aquest origen poden ser una trampa per la fauna marina i solen tenir uns efectes col•laterals importants i malèvols.
El material més omnipresent sens dubte  és el plàstic, doncs possiblement que la solució del problema la trobarem per dues vies, la primera amb la sensibilització dels usuaris del medi marí que han d’adquirir uns hàbits cívics per evitar embrutar aquest medi. Una segona via ha d’anar per anul•lar el plàstic i substituir-lo per un altre material que tingui les mateixes propietats i que pugui complir amb les mateixes funcions. Segur que no ha de ser fàcil, però si fem el càlcul estimatiu de la despesa de l' impacte que aquest material té sobre el medi ambient, pot ser hores d’ara ja estaria inventat i comercialitzat.
En resum, totes les accions de neteja ja sigui en grup com de forma individual han d’anar acompanyades d’una sensibilització. Per exemple, les neteges massives han de portar associades un treball de triatge dels materials i posterior difusió dels resultats amb la finalitat de sensibilitzar. Aleshores aconseguirem un efecte multiplicador del objectiu de la nostra acció i no quedarà en una jornada diferent i prou.
Amb el permís de la Tramuntana diumenge tenim l’oportunitat de netejar una mica el nostre estimat CdC. Per poc que puguis, ves-hi i si no pots pensa que.: “No és més net el que més neteja sinó el que menys embrut ”.