--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 15 de setembre de 2010

Justificació.


Tinc la necessitat de justificar-me del que faig, del que entenc com a pràctica lúdico-esportiva i cultural del caiac de mar. En aquests petits mons com els nostre i en els seus inicis, solen aparèixer diferents corrents de pensament conceptual de la pràctica d’aquest esport. N’hi ha de totes menes, des dels puristes que adoren i volen combregar amb la cultura originària (Inuit) de l’embarcació, fins els més superficials que mai es preocuparan d’on prové l’embarcació i que el tindran com una joguina més per passar unes hores d’esbarjo a l’estiu. Entremig ens trobarem una gran majoria de practicants sense gaires pretensions. A molts de nosaltres se’ns creen molts de dubtes per no saber perquè estem practicant aquesta activitat, l’únic que tenim clar és la quantitat de benestar que ens produeix la pràctica del paleig.
Quan comences a entrar en un món petit com el nostre, solen aparèixer moltes mesquineses inherents a la condició humana, la més típica és la no acceptació dels diferents nivells que hi ha, de voler crear una jerarquia, de marcar límits on no n’hi ha d’haver i menys en una pràctica esportiva com la nostra.
Em recorda l’època dels meus inicis en el món ecologista, en que teníem els caçadors com els màxims enemics a batre. Que equivocats que estàvem! Amb el temps he tingut alguns dels millors amics dins d’aquest gremi. Gent amb grans dots per l’observació de la natura, ecòlegs empírics que ens donaven mil voltes a qualsevol llicenciat sortit de la facultat de biologia amb més petulància i ignorància que coneixement.
Per a mi el caiac de mar és senzillament un mitjà de transport i com a tal ha de ser usat. N’hi ha que l’utilitzaran per a traslladar-se d’un costat a l’altre, per conèixer món, per fer amistats i relacionar-se. Per d’altres serà una eina per poder accedir als llocs més inhòspits i impossibles d’accedir des de terra, per tenir una perspectiva diferent d’un lloc ja conegut, però que la visió des del mar el fa diferent, per no dir nou. Per d’altres ens permet desenvolupar pràctiques que ja fèiem des de terra, però que ara es fa des d’aquest medi, des de l’aigua, com és el cas de la “caça” fotogràfica o la pesca esportiva.
La pràctica del caiac de mar és un aprenentatge continu, hem d’anar combinant la familiarització amb l’equipament específic i l’assimilació de les diferents tècniques del paleig, la governabilitat de l’embarcació i la pràctica dels mètodes de rescat. A la vegada hi anirem trobant les aplicacions als interessos personals, aquí cadascú de nosaltres podríem anar desgranant quins són i podríem elaborar una llarga llista d’interessos absolutament lícits i que ens han de portar a un punt d’encontre, digui-li costellada, digui-li anar a fer el toc o digui-li simposi. És la fase de la socialització.
En definitiva la irrupció i popularització del caiac de mar farà que neixin moltes possibilitats d’ús i, no per això, haurem d’estar renyits entre nosaltres, ans al contrari, possiblement la pràctica esportiva i de lleure del caiac de mar ens donarà la possibilitat de trobar-nos amb gent que d’altra manera se’ns faria impossible de coincidir i ens enriquirà a tots.

2 comentaris:

  1. Me ha encantado leer este post....

    ResponElimina
  2. Hola Carlos,
    Sempre anima molt que algunes de les coses que escrius ho compartim amb d'altres i dona ànims a continuar endavant. Moltes gràcies company!
    Eduard

    ResponElimina