--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 30 març de 2010

Pobre Manuel !

Canarias
La vida es plena de coincidències i casualitats, destins que es creuen…

El Manuel era un vaixell mercant, amb propulsió a vapor, construït a Hamburg, que va navegar per primer cop el 1873. A l’inici de la Guerra Civil era propietat d’una família d’armadors valenciana, els Illueca, però va ser incautat per la UGT per a ser destinat al transport de mercaderies d’avituallament per l’exèrcit republicà, cobrint regularment la línia Alacant-Valencia-Seta-Marsella, encara que sota de l’etiqueta de mercaderies varies també podia ser transportat material de guerra. Un de tants vaixells sense gaire historia.
D’altra banda, el Canarias es, desgraciadament, mes conegut. Era un creuer pesant, de lo bo i millor de la Marina de Guerra espanyola.

diumenge, 28 març de 2010

Jornada quasi perfecta.


La sortida d’avui diumenge ha estat molt agradable. Sortim del Port de la Selva en direcció a Port Lligat amb lleugera mar de fons de nord, onada noble i regular. Fins i tot el malèvol Puig Gros es presenta avui assequible. Una passejada sense dificultats fins el Cap de Creus, tant és així que l’allarguem una mica més donant la volta a la Massa d’Oros. Embarcacions a motor ? Fantàstic, una o cap. Ja a Port Lligat, ens trobem amb en Pau Calero (SK Kayak) i en Xavi Hernández (Escola d'en Mar) que comparteixen coneixements amb caiaquistes desitjosos de millorar la seva técnica. Sota el sol que ja comença a escalfar per primer cop, ja que fins ara el cel era enteranyinat, i sobre una aigua netíssima, s’inicia una conversa amb ells que de bon grat hauríem fet durar hores, però que hem de finalitzar perquè tenim una cita molt important. Si, tenim taula reservada al restaurant del Cap de Creus  i la cita és amb un arròs de marisc (amb entrant i begudes 20 € p.p.). Que mes se li pot demanar a un matí de diumenge ?

dissabte, 27 març de 2010

El corb marí emplomallat

La tranquil•litat s’ha acabat! Així de clar i així de contundent. Si fa uns dies teníem les temperatures més baixes de l’hivern, ara és primavera i amb ella ens ha arribat l’anticicló, el sol, les temperatures suaus i els heliòfils, aquests “organismes” que venen de passar el llarg hivern i estan necessitats de torrar-se al sol. Si fa uns dies quan navegaves per qualsevol tram de la costa del cap de Creus, l’ única companyia que tenies era la dels gavians i els corbs marins o la d'algun jubilat fent el curri, aquest dissabte al matí el brunzir dels motors de les llanxes trencaven el silenci d’aquest reducte de serenor. S’ha acabat la tranquil•litat i d’una forma progressiva i resignada ens hi haurem d’acostumar. Malauradament aquest espai no és exclusiu...

Albirament de dofins a la badia de Roses

Aquest divendres a l vespre l'equip de rem d'Empuriabrava, mentres feia l'entrenament setmanal, ha vist un nombre indeterminat de dofins a la bellmig de la badia de Roses.  Podria tractar-se de l'espècie dofí mular (Tursiops truncatus) que l'altre cap de setmana s'havia vist a Palamós.
Martí Paola (sms 23:15 h. 26/03/10)

dimecres, 24 març de 2010

Noticies d’en Loulou !!!

El que es comenta de l’immediatesa que ens dona Internet, la connexió global del mon, etc, es cert. Quan encara no fa dos dies que trobes un missatge en una ampolla, ja has pogut parlar amb la vídua d’en Loulou, la senyora Yvonne, de Perpinyà. S’ha emocionat en saber que algú ha trobat el missatge; per uns moments en Loulou ha reviscut per ella. M’ha explicat que era una home fora del comú, molt especial, bohemi, apassionat de la vida i del mar, sobre tot del mar. Ambdós varen néixer a Oran (Algèria), ell d’origen italià i ella descendent d’espanyols. Al produir-se la independència d’Algèria respecte de França, l’any 1962, abandonaren el seu país natal i es varen establir provisionalment a Mazarrón (Murcia), un lloc prou a prop, tot esperant l’ocasió de tornar. De fet, a Alacant i Murcia encara ara hi ha molts “pieds noirs” (ciutadans francesos residents a Algèria que es varen veure obligats a abandonar el país) o descendents seus. Es característic d’ells d’establir-se a llocs propers al mar, la seva possibilitat de retorn.

El Cap de Creus a la Wii de Nintendo.


Aquesta setmana ha saltat la noticia de que la Wii, videoconsola mundialment coneguda de Nintendo, traurà un nou vídeo-joc anomenat “ Dive: The Medes Islands secrets”. Aquest joc agafa el nom de les illes Medes i entre els 10 escenaris (nivells) en que es desenvolupa hi ha el Cap de Creus.
Tot el sector turístic de la Costa Brava balla amb un peu de lo contents que estan, això pot representar una difusió mundial de la nostra Costa Brava, actualment força esbravada. Esperem que els valors que ressalti aquest joc siguin fidels a la realitat del nostre entorn.

dimarts, 23 març de 2010

Primer intent d'eliminació de la vegetació al·lòctona del club-med

Pas de dofins pel port de Palamós el dissabte passat


"Des del port de Palamós, avui dia 20 de Març, diverses persones hem pogut observar com sobre les 11 h del matí, entraven un grup de 14 dofins mulars (Tursiops truncatus) per la bocana del port en direcció a la platja, davant de les mirades de sorpresa dels pescadors i vianants que transitaven per l'espigó. Els dofins, després de voltar molt a prop de la platja i fins i tot de fer alguns salts espectaculars, algunes barquetes s'han acostat a l'espectacle, per a fer fotos i vídeos. Sembla ser que tantes embarcacions han acabat cansant als animals que cap a les 12.30 han tornat a sortir per l'entrada del port i han marxat en direcció nord. Cal tenir present que tot i que antigament era comú que els dofins, i sobretot el dofí mular, s'acostessin molt a les platges durant l'hivern, avui dia és molt rar, i de fet el propi dofí mular és molt difícil d'observar fins i tot embarcat, éssent molt més comunes les observacions de dofí llistat (Stenella coeruleoalba). Molts dels presents a l'observació eren pescador veterans i comentaven que no havien vist mai una cosa així ".

Adjunto algunes de les instantànies que he pogut obtenir,
Miguel Angel Fuentes

diumenge, 21 març de 2010

Missatge en una ampolla

Ara deu fer uns 20 anys que, estant de visita a casa d’uns amics que vivien molt a prop de la Gola del Ter, per fer temps abans de dinar vaig anar a fer una passejada per la platja. Feia poc que hi havia hagut una llevantada i, com es normal en aquests casos, allà hi havia de tot. De entre tantes ampolles, una em va cridar l’atenció, era tancada i duia un paper a dins. Ja de tornada a casa dels amics, la vàrem obrir encuriosits i el contingut ens va decebre una mica, al paper nomes hi havia escrit un nom i una adreça de Doblí, a Irlanda. Però al ser poca la informació, la situació donava peu a fer conjetures, tant podia ser que l’ampolla l’hagués llençat al mar un irlandès borratxo en una nit de farra a l’Estartit, com que, heroicament, l’ampolla hagués surat 5000 Km, i entrat a la Mediterrània per l’estret de Gibraltar per venir a descansar a una platja catalana. El tipus d’ampolla tampoc donava pistes, no era d’Estrella Damm, per entendre’ns. La filla dels amics, que llavors devia de tenir uns 13 anys, es va il•lusionar molt amb el tema , es va quedar el missatge dient que faria indagacions i es posaria en contacte per carta amb l’irlandès, però el cas es que, passat un temps, quan li vaig preguntar pel missatge, avergonyida em va confessar que l’havia perdut. Coses del jovent. Em va saber greu pel que te d’oportunitat perduda de qui sap que, però la historia no te mes interès. Només la explico perquè avui, fent una passejada per una boirosa, solitària i melancòlica Cala Taballera, també poc desprès d’una llevantada, he trobat un altre missatge. Els temps canvien i aquest no era dins d’una ampolla, sinó d’un tub d’assaig de vidre, hermèticament tancada amb un tap de plàstic encolat. Dins del tub hi havien dos trossos petits de paper, un amb un text en francès, escrit a mà per les dues cares, que tot i que la tinta s’ha corregut una mica per efectes de l’humitat, es llegeix perfectament. El contingut de l’altre es el mateix però traduït a l’anglès. Bona previsió, mai se sap a on pot anar a parar una ampolla llençada al mar.

L’anvers diu així:
“ Loulou, doux réveur, amoureux de la mer a fabriqué lui même sa derniere demeure, dans l’espoir de rejoindre au grê du vent sa terre natale d’Oran".
Bon voyage Loulou. Perpignan le 19/09/09.”
El revers, mes concis, ens fa mes llum:
“ Louis Riello 27-10-1922 / 05-03-2009 “
M’imagino un net de l’octogenari “pied noir”, que ha sentit molt la mort del seu avi, al que estimava tant. L’avi Loulou, que sempre explicava emocionat histories de la seva Algèria natal, i de com va haver de marxar per no tornar mai mes. Si la manera que troba el net d’expressar el seu dolor es aquesta, benvinguda sigui. Em penso que tornaré el missatge al mar, tothom te dret a una segona oportunitat.
Ara recordo que, fa pocs dies, en aquest mateix blog, consideràvem molt reprovable la conducta de llençar objectes al mar. El mon d’avui necessita que siguem ecològics. Però un missatge en una ampolla…, que caray, el mon necessita ecologisme, però encara més, romanticisme.

Pagaia: BCU3 i BCU4 Nigel Dennis

dimecres, 17 març de 2010

Naufragi de proximitat

Proximitat en el temps, proximitat a la costa, i proximitat del peci a la superfície.

El del Melchuca no es un naufragi antic, es va produir el 27 de gener de 1968, quan el mercant, construït a Gijon, de 696 tones de desplaçament i 15 anys d’antiguitat, navegava de Sete (França) cap a Casablanca (Marroc) transportant una carrega de sacs de ciment, bidons de pintura i d’altres mercaderies.
Per causes que es desconeixen, el vaixell va xocar frontalment amb l’illa de Massa d’Oros, davant del Cap de Creus. La via d’aigua provocada per la col•lisió va ser important, i el capità decidí intentar fer-lo arribar a Roses, aconsegueix passar Cap Norfeu, però queda finalment encallat a la Punta del Bergantí, a tocar a la Cala Montjoi, a només 3 milles del seu objectiu. Les restes queden tant a prop de la costa, i a tant poca fondària, que immediatament son objecte d’espoli per part dels submarinistes, que fins i tot serren les pales de l’hèlix per aprofitar el bronze. A començament dels anys 80, s’inicia el desballestament del peci per part d’una empresa especialitzada en treballs submarins, però la caiguda de la cotització del ferro fa que es paralitzi la iniciativa per la seva inviabilitat econòmica.
Actualment el del Melchuca es el peci ideal pels que s’inicien al submarinisme. Hi ha restes escampades des dels 5 metres les mes superficials, fins els 17 metres de fondària, a on trobem el castell de popa i part del motor. Encara hi son els sacs de ciments, ja petrificats, i encara estibats. Es troba en un lloc força freqüentat pels caiaquistes, es fàcil d’anar a fer-li una mirada compassiva. Es molt a prop.

diumenge, 14 març de 2010

I travessa a mar obert entre s’Aranella i Port de la Selva.


Aquest dissabte hi hagut la primera convocatòria de l’any de nedar a mar obert. El recorregut era de 2,5 quilòmetres, entre el far de s’Aranella i Llançà, finalment i a causa de la nostra omnipresent deessa Tramuntana, el itinerari s’ha fet fins a Port de la Selva. El canvi ha estat molt encertat, penseu que hi havia onades que superaven el metre d’alçada i calia allunyar-se de la costa per evitar incidents amb les roques...
Un altre dels paràmetres que avui han jugat un paper molt important ha estat la temperatura, aquesta era extraordinàriament baixa, tot i que no la hem mesurat (la temperatura de l’aigua), l’aire gèlid d’aquesta setmana, ha deixat la capa superficial de l’aigua “congelada”. Aquest zona per on es mouen els nedadors, deu estar a uns 10ºC o menys. Sincerament, aquesta temperatura feia aconsellable suspendre la prova...

dissabte, 13 març de 2010

Cens d'aus marines a la punta del cap de Creus

Fraret
Resultat del cens d’aus marines comptabilitzades el dissabte 6 de març a la punta del Cap de Creus (dades facilitades per en Ponç Feliu).:

527 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
12 Baldrigues balears (P. mauretanicus)
27 Mascarells (Morus bassanus)
19 Corbs marins grossos (Phalocrocorax carbo)
2 Parasits grossos (Stercorarius skua)
1012 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
131 Gavians argentats (Larus michahellis
25 Xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis)
7 Gavots (Alca torda)
1 Fraret (Fratercula arctica)

dijous, 11 març de 2010

El plàstic i la Mediterrània

Cala Serena a finals de febrer.
No hi ha res més desagradable que veure un paisatge primigeni i immaculat com el de cap de Creus ple de plàstics. Realment és molt decebedor... i ens recorda l’esforç que s’ha de fer per ser més considerats, el millor es començar per nosaltres mateixos tenint una actitud respectuosa, i no tan sols quan ens trobem en un lloc com aquest, si no en qualsevol situació i lloc de la nostra vida quotidiana.
Aquest és un tema que ens resulta recurrent, que pot arribar a cansar-nos, però que encara ara no hi ha dia que veiem actituds incíviques, tots tenim la temptació d’escollir el camí fàcil i llençar la deixalla a l’aigua-terra.
Tots sabem que el plàstic no és biodegradable, però hauríem de saber que pot anar trencant-se en trossos cada cop més petits fins a fer-se invisibles, i que estaran presents durant segles en el medi ambient. També hauríem de saber, que la temperatura elevada i les radiacions ultraviolades, el descomponen i alliberen substàncies químiques que formen part dels seus components. Aquestes substàncies s’incorporaran a les xarxes tròfiques i per tant tindran uns efectes que en la majoria dels casos seran perniciosos.

dimecres, 10 març de 2010

Un temporal insòlit.

No és gaire normal que una llevantada coincideixi amb una entrada de nord sobre la nostra terra. El darrer cop que va passar va ser l’any 1986, i aquella vegada la temperatura va ser molt més baixa i la precipitació molt més minsa (pluja gelant).

No entrarem a valorar els efectes negatius sobre la població i els seus béns, no és aquest el nostre objectiu. Simplement us mostrarem un molt ínfim recull d’algunes instantànies preses del temporal, per poder-ne gaudir d’aquests paisatges d’aigua insòlits.

diumenge, 7 març de 2010

¿ES TEMPS DE GAROTES?



Els humans ens mengem amb delectació tant els òrgans sexuals masculins com els femenins, per bé que aquests darrers son mes gustosos i tenen un color mes pujat. Estem parlant, es clar, del òrgans sexuals de la espècie “Paracentrotus lividus”, la mes consumida entre els milers d’espècies d’eriçons que hi ha als mars del mon. Ara estem als mesos freds, amb r, les gònades de les garotes ja son “plenes”, al punt, i pels que ens agrada aquest regal del mar, aquest sabor alhora potent i delicat, extracte marí, es el moment de gaudir-ne. Si, es temps de garotes.

dijous, 4 març de 2010

El Cant de les Sirenes.

Homer, a la seva obra l’Odissea, fa referència a unes sirenes, que amb els seus cants captiven a Ulisses i la seva tripulació, per atraure’ls cap als penya-segats, allí s’hi estavellarien i hi trobarien una mort segura. Científics actuals (Karl Heinz de l’arxiu de sons d’animals del museu Humboldt) han parlat que a les Illes Li Galli, properes a Sorrento (Itàlia), hi ha una illa anomenada la Sirenuse on la morfologia de les roques dels seus penya-segats actua com amplificador de l’eco, aleshores podrien ser els sons de la foca monjo que habitaven aquestes illes les que van inspirar a Homer en la seva llegenda del cant de les sirenes.
El cap de Creus en l’època d’Homer també era habitat per les foques monjo. Aquí se les anomenava “Bou marí”, i la prova la tenim que algunes de les coves que trobem per aquesta costa porten el nom de la cova del bou marí (Portbou i Cadaquès).

dimecres, 3 març de 2010

El xoriguer ha començat a marcar territori

Alguns associem aquest nom a una famosa marca de gin menorquí, però realment correspon al nom d’un petit falcònid molt comú a casa nostra.
Si bé quasi tothom li diu xoriguer, a pagès se’l coneix com a “moixeta”.
Segur que l’has vist més d’un cop, té un vol molt característic. Quan vol caçar es manté suspès en l’aire, i així pot observar les seves preses. La seva dieta està composada majoritàriament per ratolins, insectes i sargantanes.
Doncs bé, si aquests dies vas a navegar, o si corres per la plana de l’Empordà, els podràs veure fent vols d’aparellament, fan uns crits molt característics i volen junts, per després posar-se l’un al costat de l’altre. El veuràs pels penya-segats del cap de Creus. Si navegues sol o amb silenci els descobriràs pels seus crits peculiars, després relaxa’t i gaudeix de l’escena... (Nosaltres l’hem observat aquests dies a Garbet i prop de Falconera).