De cara al vent.

Dissabte al matí la inèrcia em va conduir fins la platja de Port de la Selva. Bé la inèrcia i perquè havia quedat amb el company Manel. Però era un d’aquells dies que t’aixeques molt mandrós i amb poques genes d'estar actiu.
La previsió del gurú era de vent de direcció S-SW i de força 5 amb pics de 6. Vàrem optar per la mar d’Amunt perquè el cap de Creus ens protegís del vent.  El lloc de sortida el vàrem canviar degut a l’arc que impedeix l’entrada de les caravanes a la platja de la Ribera i, com quan anem amb la furgoneta carregada aquesta és molt alta i no passa, vàrem optar per anar a l’extrem de la platja que toca al poble i, que en aquest temps té un aparcament absolutament buit. El que no sabíem és que en aquest tram de platja s’acumula un matalàs de posidònia d’uns 70 cm de gruix, que a l’hora d’entrar a l’aigua fa que et mullis totes les cames i amb l’aigua a 15ºC, no és la millor manera de començar la jornada de paleig.
Quan ens dirigíem cap a Port de la Selva, el fort vent es feia notar en l’arbrat i en arribar a la platja cada cop era més fort. Tinc molts dubtes d’entrar a l’aigua, però el company no s’arronsa. Doncs pit i coratge i cap a l’aigua. Tot i això, al moment d’embotir-nos dins del caiac, ja es veu que el mati pot ser emocionant per les dificultats que tenim per posar-nos dins i col•locar el “cubre” al seu lloc, sense que el vent ens reboteixi sobre el matalàs de posidònia.
Primer palegem direcció la benzinera, donant la proa al vent, tot va bé "bones sensacions". Al girar, no sense dificultats, el vent de popa ens porta amb un tres i no res fins al port. Allí veiem clar que no ens hem de fer els herois i decidim quedar-nos dins de la badia.
Triem fer uns recorreguts pel costat de ponent de la badia. Allí ens hem quedat tot el matí d'aquest dissabte gris, fent el curri i practicant la navegació amb vent. Aquest vent es va mantenir durant tot el matí era de direcció NW, una "tramuntana canigoninca". Freda, molt freda. A l’arribar a casa vaig entrar al web de l’estació meteorològica del Port de Port de la Selva i havíem gaudit d’un vent sostingut de 40-50 km/h amb puntes màximes de 85 km/h. Les zones més exposades era tot el tram de la platja de la Vall, allí el vent s’acanala i per l’efecte Venturi s’accelera. Hi va haver algunes ràfegues que pràcticament no et deixaven avançar. Va ser molt interessant poder palejar amb el vent i veure les reaccions del caiac i com podies anar compensant els seus efectes, les derives, la direcció, la intensitat i tot mentre anàvem pescant algun que altre peixet. Les complicacions venien amb la picada, l’extracció de l'ham s’havia de fer cercant algun raser i anant molt en compte.
Tots dos companys vàrem coincidir que donant la cara al vent és quan tenim major sensació de seguretat i control. Suposo que no descobrim res de nou, però és un plaer posar-ho en pràctica en dies com aquest dissabte, gris, mandrós, però que finalment ha estat profitós.