El dia es va presentar rúfol i amenaçador fins al migdia. El divendres havia entrat un garbí potent que deixava una mar de fons amb alçades d’ona significant de 120 cm i amb màxims de 200 cm. Sortosament la tramuntana tan sols ha tret el cap en alguns moments i amb poca força.
Aquestes condicions del mar donaven sentit al mot “xtrem” de la trobada. Matí tan sols apte per caiaquistes experts i, que posava un cert risc a la navegació amb caiac descobert. Més d’un ha sentit la baixa temperatura de l’aigua a la seva pell. Aquestes condicions han dificultat la pesca estàtica (spining i jigging) i es feia més factible la pesca al curri, tot i que aquesta tenia els seus límits per la manca d’activitat en les espècies de superfície, tret d’algunes honroses excepcions.
Tot i que no era un concurs, hi ha hagut un guanyador. Ha estat una persona que dotat d’un aparell de pesca minimalista, molt ben aconsellada i amb la perícia d’una bona colla d’anys de pràctica del caiac, ha aconseguit el millor resultat. Al Joan la nit del dissabte li ha caigut la llagrimeta. No sé si l‘ha fet al forn o a la planxa, però segur que ha tocat el cel.
Una lliçó sí que he aprés amb aquesta trobada, si ajuntem els coneixements dels pescadors amb el domini del caiac dels caiaquistes purs, el resultat pot ser molt productiu.
L’opció que tenim està molt clara, cal que ens ajuntem els dos col•lectius i intercanviem els coneixements i tècniques. Per fer-ho haurem de desfer-nos dels individualismes i egoismes típics. Serem capaços de fer-ho?
Qui es veu amb cor de muntar el primer clínic de pesca amb caiac?
)
Entrades
Hola a tothom,
ResponEliminaVolia comentar-vos que ha valgut la pena matinar, ha estat un dia esplèndid, en tots els sentits, els companys pescadors d’Olot amb el bon esmorzar i la seva experiència, la zona per on palejàvem i pescàvem, la llum del dia i mar de fons que hi havia, que per nosaltres, els caiaquistes, varem gaudir molt palejar en aquestes condicions.
En el meu cas, la meva primera experiència de pesca, crec que no l’oblidaré mai, gracies a en Pep i la meva sort de principiant, va ser possible que agafés aquest magnífic llobarro de 1,250 Kg aproximadament.
Ja que ho preguntes, Eduard, el varem fer al forn a casa d’en Pep (és el mínim que podia fer, ja que gràcies a ell el vaig pescar, tenia tot el dret de provar-lo) i les oblades a la planxa.
També vull donar les gràcies a Pau i la seva “Furgo”, doncs vaig està a punt de no anar-hi (jo que no havia pescat mai, que feia envoltat de tots vosaltres, uns professionals de la pesca amb força experiència). Va ser amb Pau el que em va animar ha participar-hi.
Gràcies també a en Viti, que quan vaig trucar-lo, pel tema de la inscripció, també en va animar a que vingués i es va oferir a portar-me tot el material de pesca, que no vaig poder fer servir, perquè el meu caiac no està adaptat per pescar amb canya.
Per a mi un dia rodó, que serà difícil de no recordar, amb el pas del temps.
Joan