Un dia meravellosament ensopit.

El cap de setmana ha estat hiperactiu, hem començat amb una sortida amb el amics el dissabte al mati, a la tarda hi hagut reunió per preparar el Simposi 2010 que ja avança a tot drap i, al diumenge matinal tècnica del Club Pagaia. Comencem amb la sortida...
...Aquest dissabte el “parte” de la meteo donava un dia “ensopit”, diré un dia meravellosament ensopit. Havíem previst una sortida per la mar d’Amunt, que ja feia massa temps que no hi navegàvem, les circumstancies ens havien allunyat d’aquesta costa. La sortida la fem un “petit comitè” que ens estem aficionant a la pesca esportiva, l’Albert, en Manel i jo. Hem tingut un company de darrera hora, en Miquel de Castelló d’Empúries, els interessos d’en Miquel eren diferents, ell esta provant el seu nou caiac, podríem dir que és pilot de proves i, com a tal, va ràpid, molt ràpid. Un cop hem sortit de Port de la Selva ha començat a palejar i ja no l’hem vist fins l’hora d’esmorzar, el propulsor d’aquest nou caiac és molt potent.
Nosaltres teníem un objectiu força definit, volíem tractar de pescar algun bonítol, per fer-ho volíem temptar la sort per les aigües del golfet, teníem un engany que hem de seguir provant i perfeccionant, perquè no ha funcionat. Després d’arrossegar-lo durant algunes milles no hem obtingut cap resultat, bé hem estat a punt de perdre’l clavat en un escull.

Mentre anàvem retallant aquesta bella costa també hem temptat als peixos de superfície amb diferents artificials, els resultats han estat força reeixits i els podeu veure en la foto que adjuntem. A manca de bonítols, les oblades són en recurs que un cop a casa poden fer-te ben feliç, a la planxa i amb paciència per anar traient les espines, resulta que tenen una carn molt gustosa. També són un bon component per obtenir un brou potent.

Un altre regal que hem tingut és el pas d’un esparver en vol rasant per sobre de la vegetació arbustiva de cala Portaló, aquesta espècie és un rapinyaire típic de zones arbrades i depredador d’ocells boscatans. Té poca envergadura alar i una cua llarga, aquestes característiques morfològiques li permeten volar entre la vegetació i maniobrar amb molta agilitat.
A la tornada, després d’un fugaç i efectiu esmorzar, en Miquel s’ha enfilat a seu flamant caiac i ja no l’hem vist més, i es que això de la pesca és una activitat renyida amb la velocitat o la pressa.
Finalment dir que hem estat palejant des de les set fins les dues, un bon grapat d’hores i una bona distància recorreguda, avui uns 30 quilòmetres, això sí , si t’agrada el paleig les hores passen volant.