El pela-roques

Diumenge quan feia la passejada matinal per la mar d’Amunt, just a la zona desprès de cala Cativa, als esculls anomenats Carbó i Meda se m’ha posat als costat un ocell que feia temps que us en volia parlar. Es tracta del pela-roques, una de les espècies més escasses i vistoses que podem veure pels penya-segats de la mar d’Amunt. Ens visita a l’hivern i la seva forma de vida el manté lligat a les parets de la nostra costa, si el voleu veure no és impossible, però caldrà estar molt atents a tot el que es mou pels penya-segats, la coloració de les seves ales el delataran. Quan l’he vist tenia posat a la càmera un gran angular i he preferit disfrutar d’aquest moment que intentar de fer una mala fotografia. Us deixo aquest dibuix baixat de la xarxa com a il•lustració.
“El pela-roques (Tichodroma muraria), el cos és de color gris plata i les ales curtes i arrodonides, negres amb taques blanques per damunt i de color vermell a la vora i per sota. El bec és llarg i fi, lleugerament arcat, adaptat a l'alimentació insectívora. Les ungles també són excepcionalment llargues. El pela-roques literalment camina per les parets, com si la gravetat no anés amb ell, recolzant-se amb les ungles fortes. De tant en tant, probablement per ajudar-se a pujar, desplega sobtadament les ales descobrint un sorprenent plomatge vermell. Busca insectes, aranyes o altres invertebrats refugiats a les petites esquerdes i relleixos de la roca. El pela-roques nia als Pirineus i altres serralades d'Europa i Àsia, sempre a les parets de roca on fa vida, sense assolir mai densitats de població altes”.