Menorca 6

Sisè i darrer dia de navegació per aigües menorquines, quedem quatre i el cabo, i el cabo conserva tota l’energia com el primer dia. Com que fa un vent de sud molt fort, ens proposa fer una sortida molt curta però per un racó impressionant de l’illa, es tracta d’anar de Cala Morell fins la Punta Nati. Aquí és un es troben uns dels penya-segats més alts de l’illa i d’una morfologia preciosa. La il•lusió d’en Toni és ensenyar-nos una de les coves més boniques de l’illa i realment així ha estat, es tracta d’una cova que té una entrada molt baixa, cosa que la fa impenetrable amb mar de fons. Per sort avui ja no n’hi ha. Un cop a dins, hi ha unes cambres molt amples i en un dels seus costats es poden veure un conjunt extraordinari d’estalactites i estalagmites. Un cop passat aquests passadissos arribem a un “pati del darrera” o celobert preciós i ample, per sota de l’aigua turquesa hi ha un passadís que dóna a l’altre costat de la muntanya.
En aquests penyals també hi crien els aufranys, sortosament s'han deixat veure i han fet uns majestuosos vols per sobre dels nostres caiacs.
Hem navegat fins sota el far de la punta Nati, extrem NE de l’illa, però un fort temporal de sud no ens permet seguir camí de Ciutadella.
Com que era el darrer dia i l’organització ha estat perfecta i exquisida, no s’ha estat de fer-nos un darrer regal, Quin detall! , al peu d’un imponent penya-segat ens esperava un magnífic exemplar de mero que, després de mitja hora de lluita hem pogut treure de l’aigua i ens ha servit per fer el sopar de comiat de l’illa. Un gustos colofó a una volta a Menorca per senyors.