Menorca 1

Divendres 28 d’octubre, una llevantada espetegava sobre la costa del principat quan nosaltres ens dirigíem cap a l’aeroport de Barcelona. Ho teníem tot a punt des de feia moltes setmanes, però havia aparegut l’incontrolable, el temps. La previsió no podia ser pitjor: llevantada i posteriorment un parèntesi seguit de vent de sud cada cop més fort. La gent del món del caiac diuen de Menorca que quan fa nord te’n vas al sud i quan bufa sud te’n vas al nord i ves per on nosaltres llepem un llevant..., tanmateix, cosa ben normal per aquestes alçades d’any. Confesso que me’n anava cap a Menorca una mica depre, pensant que ens passaríem els dies dins de casa jugant a les cartes o resseguint el viacrucis de les tasques de tota la costa. Per sort i el coneixement d’en Toni no ha estat així.
A l’aeroport de Menorca ens ve a rebre en Toni Albert de kayaking Costa Brava. Un dia haurem de parlar d’ell, es mereix un capítol a part. Nosaltres portem moltes ganes d’anar a l’aigua i ens diu que la costa nord encara està navegable. Proposa fer el sector de Cap Favaritx i sense dinar ni res ens enfundem els caiacs i a les tres de la tarda ja ens trobem navegant direcció la badia d’Addaia, magnífic refugi pels navegant en dies de tramuntana, la bocana es troba protegida per un illot i la badia té molt de calat i és molt llarga.
Sortint d’allí ens dirigim cap al Cap Favaritx, hi ha una mar de fons força formada, el celatge és tenebrós i al arribar al far l’espectacle és inoblidable. No sé si són les ganes però, el lloc m’evoca un paisatge britànic i tan sols els he vist a les pel•lícules. Just al tornar de la punta a una companya no se li acut res més que voler practicar un rescat assistit en condicions de mar de fons..., com és el primer dia se li dona el gust de fer-ho.
La fatiga de la jornada ha fet que unes companyes hagin demanat de plegar en una platgeta que hi ha molt a prop del far i així ho fem. Ja hem fet l’aperitiu de Menorca. Bellíssima passejada.
El grup el formem: les cadaquesenques Patri,Natalie Corcoll i Natalie, la castellonina Clàudia Turró i els cadaquesencs Rostia, Múturs, i Siscu, com a patró tenim al Toni Albert. Tots acabem a l’estació base, una casa llogada a Fornells que ens surt a 100€/persona tota la setmana. Aquesta vegada serem els “senyors” de Fornells, al menys això deien els del grup anterior i que ja se’ns escau molt be.