Mare de fons

Diuen que quan et fas gran dorms menys i jo em faig gran…Dissabte a primera hora surto de casa amb una idea preconcebuda, de fet no és una idea, és una imatge i, la vaig a buscar a la punta del Cap de Creus. Encara de fosca nit hi arribo acompanyat del meu gos, baixo fins la punta i espero que arribi la llum que busco. És una llum molt especial que ha de sorgir sota l’espessa capa de núvols que hi ha, malauradament el meu desig no es compleix i em trobo amb un altre escenari, però avui me n’adono que no estic inspirat i no trobo el que busco. Dues hores més tard, decideixo anar a esmorzar i posteriorment anar a trobar els amics de l’escola d’en Mar. Ells em donaran l’ànim perdut per la decepció del meu imaginari en la persecució de les llums extremes.
El títol del post és totalment volgut i és que aquest dissabte ens hem deixat gronxar per la maternal mar de fons. El grup era petit, cinc components, el Mútur, la Natalie, en Diego, l’Albert i jo. En Mútur, que és un mestre, ha suggerit d’anar a Jòncols, per fer-ho volia començar amb emoció i, hi ha posat un polsim de risc, per sortir de Portlligat ho hem fet per l’estret de Boquelles. Com que l’equip de palistes estava motivat ho hem fet sense anar a l’aigua, tan sols alguna onada ha escombrat la coberta i ens ha refrescat.
L’anada i tornada fins a Jòncols ha estat un passeig escalfat pel sol de tardor i les converses entre nosaltres han donat la calidesa d’un club en constant generació . El paisatge és grandiós, tot el tram de costa entre el far de cala Nans i la punta de sa Figuera, avui estava especialment bell......, som uns privilegiats. De fet, durant tot el matí ens hem creuat amb una única embarcació que feia el curri de forma infructuosa, el dia que algú se li acudeixi que en comptes de vendre sol, podríem vendre paisatge, se’ns ha acabat la tranquil•litat! Crec que ara manen d’anar a esquiar... Què be! tota la mare mar és per a nosaltres i ningú més.