Menorca 3

Diumenge al mati tenim l’etapa reina, iniciem la travessa de la costa sud. Per fer-ho ens dirigim fins l’alçada de l’illa de l’Aire i d’allí anirem fins la cala d’En Porter, quasi bé la meitat de la costa sud.
L’illa de l’Aire ens rep amb una imatge de postal, cortines blavoses de pluja guarneixen el fons, l’illa plana està presidida pel seu far ratllat de blanc i blau. Avui la mar que l’envolta està de llevant i a la platja les gavines corses esperen que les onades els hi porti el menja fàcil.
Nosaltres sortim des d’un punt arrecerat, d’altra manera entrar a l’aigua hagués estat dramàtic amb la mar de fons que teníem però l’excel•lent coneixement d’en Toni dels punts d’avarament permet fer-ho amb tota seguretat.
La costa és molt atropitzada en la primera part, els penya-segats d’uns 12 metres d’alçada a l’ inici de l’etapa, al final, acaben amb uns de molt més alts. Tota aquesta costa està formada per roques carbonatades les quals són susceptibles de ser fàcilment erosionades per l’aigua. És un cosit de coves de tota mena, n’hi ha amb obertures com pòrtics catedralicis coronats per estalactites amenaçants de més de quatre metres de longitud, d’altres són veritables gateres de casa de pagès que tan sols un caiac poden travessar, n’hi ha que estan intercomunicades i d’altres en el seu interior tenen naus de sostres altíssims. La mar de fons ens impedeix entrar en algunes d’elles, en altres, i un cop a dins sembla que estiguem en una batedora.
La travessa d’avui ha estat senzillament sorprenen, desconeixia aquesta costa, fins i tot me’n havien parlat malament, però ara que l’he recorregut me n’ adono del concepte equivocat que en tenia. Un excel•lent!