Menorca 5

El dia 1 de novembre el destinem a fer una de les etapes més salvatges que hom pot fer en aquesta illa, es tracta de recórrer bona part de la costa nord, nosaltres sortirem de cala Morell per anar fins a cap Cavalleria.
Avui caldrà fer un bon esmorzar per no patir cap defalliment, menjar-me un entrepà sortint del llit no és el meu costum però de no fer-ho pot passar-me factura a mig mati.
Amb en Manel coincidim que intentarem pescar alguna cosa. Hem portat un suro amb 40 metros de línea i un parell d’artificials i, avui sembla que ha de ser un bon dia. A l’arribar a la sortida, saltem a l’aigua els primers i comencem a fer el curri per les parets de la costa nord. Inicialment la cosa sembla força tranquil•la però quan finalment ens reagrupem tots, nosaltres ens quedem darrera i és aleshores quan comença el festival. Primer tinc una picada d’un barat que acaba al sarró, posteriorment el suro del curri em surt volant i l’he d’empaitar fins que un cop recuperat i recollit a l’altre extrem apareix un rellamp d’espet de més de dos quilos, a l’estoneta un altra picada, aquesta vegada un rellamp de sard imperial de més d’un quilo i així anar fent. Aquí sí que hi ha peix! Fa moltes setmanes que tenia ganes de pescar i no hi havia maneres, avui amb la pesquera hem sopat tota la colla de catorze palistes, el menú ha estat un magnífic suquet i una fornada de primera. Que bo!
La costa és espectacular, desenes de quilòmetres absolutament salvatges, feréstecs, penya-segats imponents que no els voldria veure ni en pintura en dies de temporal. Un mar ple de peix i dels seus depredadors. Vaig comptar fins a cinc àguiles pescadores (Pandion haliaetus), mai abans n’havia vist cinc en un mateix dia.
La jornada de paleig va acabar de nit, cansats, però molt feliços. A port ens esperaven els companys que ens han fet la recollida, entre ells hi havia en Patrick, encara no ha fet els tres anys i amb la seva vitalitat ens alegrava en aquests moments en que podíem defallir pel cansament físic.