Menorca 4

Desprès d’esmorzar en Toni ens anuncia que avui serà l’etapa reina de la volta a Menorca i de fet és així, cada dia és una etapa reina. Avui tindrà una particularitat, vol ensenyar-nos la cova més fonda de l’illa. És una cova que no té nom, que tan sols és coneguda per molt poca gent i la majoria d’ells, per no dir tots, són els practicants del caiac. Per entrar-hi o ho fas nedant o ho fas enfundat en un caiac.
Sortim de Sant Tomàs amb una mar de fons residual que anima la sortida, les onades que hi ha en alguns casos ens cobreixen el caiac i s’emporten les ampolles d’aigua que tenim mal estivades a coberta.
El recorregut és molt plàcid, el sol ens escalfa i fa oblidar que estem a les portes de novembre. Les aigües, tot i haver passat el temporal, es mostren molt transparents i tenyides d’aquest blau turquesa tan característic.
Quan arribem a l’escletxa que dóna pas a l’entrada de la cova més llarga de Menorca, en Toni ens reuneix i demana que s’estalviin d’entrar-hi els que tinguin una mica de claustrofòbia. Tot i que l’entrada comença amb una escletxa molt alta, aviat aquesta es transforma en un catau estret que obliga deixar la pala i ajudar-se de les mans per anar avançant, la mar de fons dóna emoció a la travessa d’aquest llarg passadís. Cada cop que el nivell de l’aigua s’eleva, l’aire comprimit del fons és expulsat cap a l’exterior i espetega en tota la cara amb un olor característic de resclosit. El primer passadís acaba amb una petita sala ampla però de sostre baix, posteriorment un altre passadís ens durà fins la sala més amagada i més gran. Allí ens hi reunim tot el grup amb una foscor absoluta. El primer que es nota és un olor molt forta com sulfurosa, possiblement sigui de la fermentació del matalàs d’algues que allí s’hi acumulen. En dos racons de la sala que pot tenir una quinzena de metre de diàmetre per quatre d’alt, s’hi acumula un gruix important de posidònia que les corrents han anat acumulant i que l’aigua i la temperatura van descomponent. Hem dit que la cova no se li coneix nom i, els nostre guia li denomina “cova algues”.
Per dinar fem una parada a cala Macarelleta, una altra de les joies d’aquesta costa. Havent dinat ens dóna permís d’anar tirant al nostre ritme fins arribar al cap d’Artutx. Bé el punt de recollida el farem a d’urbanització del costat. El millor de tot ha estat el coincidir la nostra arribada amb la posta de sol i la visió de la costa nord de Mallorca.