Menorca 2

Dissabte tenim el grup al complert, després d’algunes anades i tornades a l’aeroport ens hem ajuntat els 19 components. Avui és el dia que el vent es posa de llevant i fort, i amb un criteri excel•lent, en Toni ens porta al bell mig de ciutadella, a la zona nocturna on ja no hi queda cap noctàmbul. Aquest punt és famós per les seves rissagues desastroses, però avui es mostra calm, assoleiat amb una temperatura agradablement primaveral. Ens posem tots a l’aigua, els nous d’avui són Anika, Pilar, Eva, Jordi, Josep, Mauricio, Manel, Xavier i Miquel.
Sortint del profund port de Ciutadella virem cap a nord i recorrem aquesta costa antropitzada de penya-segats verticals però no molt alts. Passem per davant d’un dels primers hotels que es van fer i que hores d’ara estaria fora de tota normativa urbanística. El primer que em sorprèn és la gran quantitat de coves existents, així com, d’accessos al mar amb forma d’escalinates esculpides a la pedra.
Sortosament el mar està “encalmat”, tan sols hi ha una mica de mar de fons que ens impedeix l’entrada a les coves més exposades; però les més grans i protegides, així com els arcs els podem travessar fàcilment.
Un altra cosa que em sorprèn és la gran quantitat de coloms que es refugien en aquests roquissars, ells són la base alimentària d’una bona part dels rapinyaires que també hi viuen i majoritàriament són coloms roquers (Columba liva). Hem vist una gran quantitat de falcons, crec que és de les més grans densitats que mai he vist. Destacarem alguns rapinyaires com: Falcó peregrí, esmerla, xoriguer, falcó mostatxut, falcó de la reina, aufrany, aligot, milè reial i milà negre, arpella, àguila calçada, esparver, òliba i m’ha sorprès veure un xot en plena nit al mig d’un carrer de Maó. Ostres! em deixava la magnífica àguila pescadora, que cria en aquestes costes i que s’alimenta de....
El grup ha navegat fins arribar a la punta Falconera, a la vora del cap Bajolí, allí quedàvem més exposats a llevant degut a la inflexió que fa la línea de costa amb direcció est. En aquest punt el patró ha donat l’ordre de virar i tornar a port, és en aquest moment quan s’ha produït la reacció pròpia identificativa, que ha estat d'anar cadascú pel seu costat, a l'hora d'enfilar la línea recta cap a port i no s’ha tingut en compte l’efecte de l’abatiment. Gràcies a aquest fet ens hem guanyat la primera classe de navegació del mestre Toni i la primera i única “reprimenda merescuda”. A partir d’aquell moment hem anat fins com la seda i les altres lliçons de navegació han estat a petició de les nostres ments assedegades de coneixement marí.