--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 1 d’agost de 2010

1er cap de setmana d'agost superat!!!

Què?! Heu sobreviscut al primer cap de setmana d’agost?

Segur que si has sortit a navegar tindràs més d’una anècdota que contar de l’entrada en contacte amb els esquerps estressats.
Tal i com vam anunciar, aquest dissabte va haver-hi una sessió d’entrenament dels nedadors a mar obert de “neda el món”. El grup de nedadors va ser molt selecte i reduït (8). La major part de nedadors es trobava de vacances i no podien fer allò que més els hi agrada. Quina llàstima!. Això em fa pensar amb una frase...: “La vida és un sacrifici continu i cal tenir molta resignació”, aquestes eren les paraules que deia la meva àvia i sempre em provocaven un certa reacció de rebel•lia. Sobretot la paraula “resignació” que la trobo pròpia dels vençuts i del moment de donar el condol.
Per part nostra vam ser 4 caiaquistes, tots amics i solidaris amb els nedadors i amb qui ho necessiti... Tot i que la trobada era a les 9 h., un parell d’hores abans sortíem de casa per aprofitar i pescar una mica. Aquests dies les nostres “lleones” (parelles) estan de viatge i a nosaltres ens toca alimentar als cadells. Tot l’any sent els reis de la casa i quan et deixen sol, feina a sobreviure! La pesquera va ser excel•lent i hem passat el cap de setmana menjant peix de roca. En aquests moments hem entrat en una fase de recerca sobre el mètode de pesca...que si acaba bé l’haurem de mantenir en secret, ja que els resultats estan sent senzillament espectaculars.
Tot i que el divendres havia bufat una tramuntana de F5, la mar estava molt encalmada, i quedava un mar de fons de nord d’uns 35 cm. Tot i ser 8 nedadors es van fer dos grups. La sortida era del Cau del Llop fins la punta del far de s’Aranella, allí es feia un reagrupament i tot seguit un grup refeia el camí fins al cau del Llop i l’altre donava per finalitzat l’entrenament. Bé, alguns després encara van agafar la bici i van pujar fins el Pení per anar a Empuriabrava!!! i és que aquests triatletes estan malalts!!!
Nosaltres ens vam dirigir fins can Marcelino, al Port de la Selva i allí un cop “reagrupats” els quatre caiaquistes, va caure un bon esmorzar de calamars a la planxa i anxoves, El millor de tot va ser poder “socialitzar” amb l’amo del local i alguns parroquians. La conversa era digna de ser gravada! Histories del mar i de la vida..., típics tòpics entranyables que ajuden a crear vincles d’amistat o reforçar els existents. En definitiva: fer-nos més humans!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada