Una escapada contradictòria

Mar de garbí davant de la punta del Pelegrí.

Aquest dimarts hem fet una sortideta…, hem anat a la boca del llop, a la costa de Roses. Iniciant el periple a mitja tarda tens dos “riscos”, trobar-te tota la tornada de les barques turístiques fent curses per veure qui arriba primer a port i la garbinada d’un dia d’estiu amb força 3-4 i onades de 70 cm d’alçada.
Per evitar trobar-nos de cara el retorn hem enfilat la carretera de Montjoi, on la perspectiva que tens al cap d’amunt, passat la Torre del Sastre i, les esplèndides vistes, ens permet corroborà la multitud de barques que han iniciat el retorn cap als ports de Roses i Empuriabrava.
El nostre destí és la platja de Joncols, la seva badia es troba arrecerada dels vents i permet fer una navegació plàcida. Som quatre caiaquistes amb ganes de passar una bona estona. A l’arribada saludem al Josep Cors que es mor de ganes d’acompanyar-nos, però encara té clients que encara no han tornat de la passejada. Nosaltres hem enfilat pel costat nord direcció la punta del Pelegrí, aprofitem per tirar els curris i provar sort. Conforme ens hi apropem la mar es mostra més excitada, davant les onades decidim dirigir-nos cap al costat sud i buscar el recer del cap Nofeu, allí podrem pescar tranquil•lament sense problemes, però avui no és un bon dia per la pesca...., els companys han entrat al clot del boc. Cap a darrera hora he tret un “rapala” nou de colors llampants i he provat sort amb els mateixos resultats. Aquesta vegada he buscat les aigües batudes del costat nord, al arribar a la punta del Pelegrí, he sentit uns altaveus que a tot volum i en diferents idiomes trencaven el batec de les onades contra ls penya-segats, era la barca “Don Pancho”, la nostra amiga, la que no respecta cap mena de codi ètic de navegació, i sempre va a la seva. Ara portava més de dos-cents passatgers direcció cala Joncols, van a menjar-se una paella i torrar-se amb sangria, tot ambientat amb música de l’estil de “y viva España” o dels “pajaritos”. Els desembarquen al costat esquerra de la platja,on hi ha muntat el xiringuito, els clients són d’alló més variat.

Més de dos-cents turistes asseguts a la "menjadora" disposats a tot.

Els que esperaven passar un capvespre en una cala idíl•lica del Parc Natural del Cap de Creus, s’ho miren atònitament sense entendre res del que està passant.
Turisme de qualitat, és el que moltes vegades venen els nostres politics com aposta de futur, però la realitat és aquesta, ahir entre el dinar i el sopar van passar prop de mig miler de turistes per una de les cales més boniques del CdC, es van atipar d’una excel•lent paella i molts d’ells van acabar torrats d’una sangria barata. El resultat ha estat, la platja plena de vòmits i orina expulsada pels delicats estomacs i bufetes dels visitants i un grapat de gent que es creia estar en una cala quasi verge, ara veia com era desvirgada per un model de turisme que encara no sap conviure amb una àrea protegida com és el parc natural.

Posta de sol a la cala Joncols-Canadell

ens varem escapar d’aquell espectacle depriment i vam transgredir la llei fent una navegació nocturna per passar una bona estona en un amagatall exclusiu. Passat el temperi i amb el quart de lluna creixent que il•luminava la badia ens vam retirar tot desitjant que arribin dies millors i fent-nos unes preguntes com: quin dret empara a l’empresa que des de fa molts i molts anys, massa anys, té una actitud tan agressiva cap a l’entorn del CdC i la gent que ens movem per aquestes aigües?